Sobre el blog

El proyecto ANIHO / ANIWEH pretende estudiar el uso de la Antigüedad, Grecia y Roma en especial, en las realidades nacionales de las sociedades modernas en Europa y América Latina (1789-1989). La apropiación política de la Antigüedad como uno de los elementos principales en la elaboración de las historias nacionales constituye un campo de estudio de creciente interés académico; por otro lado, en el terreno de la recepción clásica, se hace cada vez más evidente cómo la Antigüedad representa en la Modernidad occidental una fuente inagotable de referencias y modelos culturales que ayudan a conformar las sociedades modernas. En ese sentido, este proyecto se plantea analizar esa presencia de la Antigüedad en diferentes campos que se pueden agrupar básicamente en dos grandes bloques. Por una parte, el campo más propiamente historiográfico y político, para analizar cómo la Historia Antigua y la Arqueología se convierten en instrumentos privilegiados en los relatos de las historias nacionales, pues en el mundo antiguo se busca y se encuentra el origen de numerosos rasgos supuestamente propios de las diferentes naciones, así como momentos estelares de su historia. Por otra parte, en el terreno cultural y social, encontramos distintos ámbitos donde la Antigüedad juega igualmente un importante papel en la definición de los imaginarios colectivos dirigidos a públicos más amplios que los concernidos en el terreno historiográfico y político; nos referimos, en concreto, a campos como la pintura histórica, los museos públicos y privados, actividades de asociaciones culturales, el cine, la música o la publicidad.

El ámbito cronológico propuesto (1789-1989) permite efectuar un recorrido amplio desde un momento crucial en la definición de los proyectos nacionales modernos, la Revolución Francesa, hasta un nuevo momento decisivo de la historia contemporánea, el fin de la Guerra Fría y la caída de la URSS y el Muro de Berlín. En ese marco cronológico pensamos que es posible aplicar la hipótesis de partida del proyecto, esto es, la centralidad de la apropiación política de la Antigüedad en las naciones modernas occidentales, variando el protagonismo de unos episodios, personajes y referencias antiguos en función de los distintos intereses y necesidades en juego. El marco cronológico permite asimismo establecer posibles continuidades entre los fenómenos propios del siglo XX, por ejemplo los fascismos y populismos, y los procesos y construcciones políticas del siglo XIX.



El projecte ANIHO / ANIWEH pretén estudiar l’ús de l’Antiguitat, Grècia i Roma en especial, en les realitats nacionals de les societats modernes a Europa i Amèrica Llatina (1789-1989). L’apropiació política de l’Antiguitat com un dels elements principals en l’elaboració de les històries nacionals constitueix un camp d’estudi de creixent interès acadèmic; d’altra banda, en el terreny de la recepció clàssica, es fa cada vegada més evident com l’Antiguitat representa en la Modernitat occidental una font inesgotable de referències i models culturals que ajuden a conformar les societats modernes. En aquest sentit, aquest projecte es planteja analitzar aquesta presència de l’Antiguitat en diferents camps que es poden agrupar bàsicament en dos grans blocs. D’una banda, el camp més pròpiament historiogràfic i polític, per analitzar com la Història Antiga i l’Arqueologia es converteixen en instruments privilegiats en els relats de les històries nacionals, atès que al món antic es busca i es troba l’origen de nombrosos trets suposadament propis de les diferents nacions, així com moments estel·lars de la seva història. D’altra banda, en el terreny cultural i social, trobem diferents àmbits on l’Antiguitat juga igualment un important paper en la definició dels imaginaris col·lectius dirigits a públics més amplis que els concernits al terreny historiogràfic i polític; ens referim, en concret, a camps com la pintura històrica, els museus públics i privats, activitats d’associacions culturals, el cinema, la música o la publicitat.

L’àmbit cronològic proposat (1789-1989) permet efectuar un recorregut ampli des d’un moment crucial en la definició dels projectes nacionals moderns, la Revolució Francesa, fins a un nou moment decisiu de la història contemporània, la fi de la Guerra Freda i la caiguda de la URSS i el Mur de Berlín. En aquest marc cronològic pensem que és possible aplicar la hipòtesi de partida del projecte, això és, la centralitat de l’apropiació política de l’Antiguitat en les nacions modernes occidentals, que varia el protagonisme d’uns episodis, personatges i referències antics en funció dels diferents interessos i necessitats en joc. El marc cronològic permet així mateix establir possibles continuïtats entre els fenòmens propis del segle XX, per exemple els feixismes i populismes, i els processos i construccions polítiques del segle XIX.