Sobre ANIHO
El proyecto ANIHO / ANIWEH pretende estudiar el uso de la Antigüedad, Grecia y Roma en especial, en las realidades nacionales de las sociedades modernas en Europa y América Latina (1789-1989). La apropiación política de la Antigüedad como uno de los elementos principales en la elaboración de las historias nacionales constituye un campo de estudio de creciente interés académico; por otro lado, en el terreno de la recepción clásica, se hace cada vez más evidente cómo la Antigüedad representa en la Modernidad occidental una fuente inagotable de referencias y modelos culturales que ayudan a conformar las sociedades modernas. En ese sentido, este proyecto se plantea analizar esa presencia de la Antigüedad en diferentes campos que se pueden agrupar básicamente en dos grandes bloques. Por una parte, el campo más propiamente historiográfico y político, para analizar cómo la Historia Antigua y la Arqueología se convierten en instrumentos privilegiados en los relatos de las historias nacionales, pues en el mundo antiguo se busca y se encuentra el origen de numerosos rasgos supuestamente propios de las diferentes naciones, así como momentos estelares de su historia. Por otra parte, en el terreno cultural y social, encontramos distintos ámbitos donde la Antigüedad juega igualmente un importante papel en la definición de los imaginarios colectivos dirigidos a públicos más amplios que los concernidos en el terreno historiográfico y político; nos referimos, en concreto, a campos como la pintura histórica, los museos públicos y privados, actividades de asociaciones culturales, el cine, la música o la publicidad.
El ámbito cronológico propuesto (1789-1989) permite efectuar un recorrido amplio desde un momento crucial en la definición de los proyectos nacionales modernos, la Revolución Francesa, hasta un nuevo momento decisivo de la historia contemporánea, el fin de la Guerra Fría y la caída de la URSS y el Muro de Berlín. En ese marco cronológico pensamos que es posible aplicar la hipótesis de partida del proyecto, esto es, la centralidad de la apropiación política de la Antigüedad en las naciones modernas occidentales, variando el protagonismo de unos episodios, personajes y referencias antiguos en función de los distintos intereses y necesidades en juego. El marco cronológico permite asimismo establecer posibles continuidades entre los fenómenos propios del siglo XX, por ejemplo los fascismos y populismos, y los procesos y construcciones políticas del siglo XIX.
ANIHO proiektuari buruz
ANIHO / ANIWEH proiektuaren xedea da aztertzea nola islatzen den Antzinaroa —eta, bereziki, Grezia eta Erroma— Europako eta Latinoamerikako gizarte modernoen errealitate nazionaletan (1789-1989). Azken urteetan, interes akademiko gero eta handiagoa pizten du aztertzeak nola eskuratzen den politikoki Antzinaroa historia nazionalak eraikitzeko; bestalde, mundu klasikoari dagokionez, gero eta nabarmenagoa da Antzinaroa Mendebaldeko gizarte modernoak osatzen laguntzen duten erreferentzia eta eredu kultural askoren iturria dela. Hori dela eta, proiektuak planteatzen du Antzinaroak bi bloke handitan banatu daitezkeen hainbat eremutan duen eragina aztertzea. Batetik, eremu berariaz historiografikoa eta politikoa, aztertzeko nola Antzinako Historia eta Arkeologia tresna pribilegiatu bihurtzen diren historia nazionalen kontaketan, antzinako munduan bilatzen eta aurkitzen baita nazio bakoitzaren ezaugarri ustez berezko askoren jatorria, bai eta beren historiako une goren zenbait ere. Bestetik, eremu kultural eta sozialean badira zenbait alor ere, zeinetan Antzinaroak rol garrantzitsua betetzen baitu, eremu historiografiko eta politiko hertsiaz harago, publiko zabalagoetara zuzenduriko iruditeria kolektiboak definitzerakoan; alor hauetaz ari gara zehazki: pintura historikoa, museo publiko eta pribatuak, elkarte kulturalen ekitaldiak, zinema, musika edo publizitatea.
Proposatutako eremu kronologikoak (1789-1989) aukera ematen du ibilbide zabal bat egiteko proiektu nazional modernoen definizioaren une erabakigarri batetik —Frantziako Iraultzatik— historia garaikidearen beste funtsezko une batera arte, hau da, Gerra Hotza amaitu eta SESB eta Berlingo Harresia erori arte. Gure ustez, marko kronologiko horretan proiektuaren abiapuntuko hipotesia aplika daiteke, hau da, Antzinaroa politikoki eskuratzea funtsezkoa dela mendebaldeko nazio modernoen definizioan, eta Antzinaroko gertaera, pertsonaia eta erreferentziak aldatu egiten direla jokoan diren interes eta behar desberdinen arabera. Halaber, marko kronologiko horrek aukera ematen du nolabaiteko segida ezartzeko XX. mendeko fenomeno berezko batzuen —esate baterako, faxismoak eta populismoak— eta XIX. mendeko prozesu eta eraikuntza politikoen artean.
Sobre ANIHO
El projecte ANIHO / ANIWEH pretén estudiar l’ús de l’Antiguitat, Grècia i Roma en especial, en les realitats nacionals de les societats modernes a Europa i Amèrica Llatina (1789-1989). L’apropiació política de l’Antiguitat com un dels elements principals en l’elaboració de les històries nacionals constitueix un camp d’estudi de creixent interès acadèmic; d’altra banda, en el terreny de la recepció clàssica, es fa cada vegada més evident com l’Antiguitat representa en la Modernitat occidental una font inesgotable de referències i models culturals que ajuden a conformar les societats modernes. En aquest sentit, aquest projecte es planteja analitzar aquesta presència de l’Antiguitat en diferents camps que es poden agrupar bàsicament en dos grans blocs. D’una banda, el camp més pròpiament historiogràfic i polític, per analitzar com la Història Antiga i l’Arqueologia es converteixen en instruments privilegiats en els relats de les històries nacionals, atès que al món antic es busca i es troba l’origen de nombrosos trets suposadament propis de les diferents nacions, així com moments estel·lars de la seva història. D’altra banda, en el terreny cultural i social, trobem diferents àmbits on l’Antiguitat juga igualment un important paper en la definició dels imaginaris col·lectius dirigits a públics més amplis que els concernits al terreny historiogràfic i polític; ens referim, en concret, a camps com la pintura històrica, els museus públics i privats, activitats d’associacions culturals, el cinema, la música o la publicitat.
L’àmbit cronològic proposat (1789-1989) permet efectuar un recorregut ampli des d’un moment crucial en la definició dels projectes nacionals moderns, la Revolució Francesa, fins a un nou moment decisiu de la història contemporània, la fi de la Guerra Freda i la caiguda de la URSS i el Mur de Berlín. En aquest marc cronològic pensem que és possible aplicar la hipòtesi de partida del projecte, això és, la centralitat de l’apropiació política de l’Antiguitat en les nacions modernes occidentals, que varia el protagonisme d’uns episodis, personatges i referències antics en funció dels diferents interessos i necessitats en joc. El marc cronològic permet així mateix establir possibles continuïtats entre els fenòmens propis del segle XX, per exemple els feixismes i populismes, i els processos i construccions polítiques del segle XIX.
À propos d’ANIHO
Le projet ANIHO / ANIWEH se propose d’étudier l’utilisation de l’Antiquité, celle de la Grèce et de Rome en particulier, dans les réalités nationales des sociétés modernes en Europe et en Amérique latine (1789-1989). L’appropriation politique de l’Antiquité comme l’un des principaux éléments de l’élaboration des histoires nationales constitue un champ d’étude d’intérêt académique croissant ; d’autre part, dans le domaine de la réception classique, il est de plus en plus évident que l’Antiquité représente, dans la modernité occidentale, une source inépuisable de références et de modèles culturels qui contribuent à façonner les sociétés modernes. En ce sens, notre projet cherche à analyser la présence de l’Antiquité dans différents domaines qui peuvent être regroupés essentiellement en deux grands blocs. D’une part, le domaine historiographique et politique, pour analyser comment l’histoire ancienne et l’archéologie sont devenus des instruments privilégiés dans les récits d’histoires nationales. En effet, on cherche et on trouve dans le monde antique l’origine de nombreux traits qui sont considérés comme caractéristiques des différentes nations et on y puise les hauts faits de leur histoire. D’autre part, dans le domaine culturel et social, il existe d’autres secteurs dans lesquels l’Antiquité joue également un rôle important permettant de définir des imaginaires collectifs destinés à des publics plus larges que ceux concernés par le domaine historiographique et politique ; il s’agit, en particulier, de domaines comme la peinture d’histoire, les musées publics et privés, les activités des associations culturelles, le cinéma, la musique ou la publicité.
Le cadre chronologique proposé (1789-1989) permet un large cheminement depuis un moment crucial dans la définition des projets nationaux modernes, la Révolution française, jusqu’à un nouveau tournant de notre histoire contemporaine, la fin de la guerre froide et la chute de l’URSS et du mur de Berlin. Nous pensons qu’il est possible d’appliquer à ce cadre chronologique l’hypothèse de départ de notre projet, à savoir la centralité de l’appropriation politique de l’Antiquité dans les nations occidentales modernes, tout en sachant que les personnages, épisodes et références anciennes mobilisés peuvent varier selon les intérêts et les besoins de chaque moment historique. Le cadre chronologique permet également d’établir des continuités possibles entre les phénomènes du XXe siècle, comme le fascisme et le populisme, et les processus et constructions politiques du XIXe siècle.
